Els bons micòlegs saben que hi ha tot una sèrie de bolets que no fan honor al seu nom ni al seu aspecte. Com a paradigma d'aquesta afirmació tenim la Trompeta de la Mort, fonc de la família de les Cantarel.làcies i negre com el carbó. Doncs bé, malgrat tenir color i anomenada que més aviat conviden a fugir ens trobem davant d'una espècie molt aromàtica i sabrosíssima. A més, paradoxalment, i per si algú pensava que el nom li venia perque és un bolet efímer, apuntaré que ben assecat és dels bolets que més es mantenen.
En l'altre extrem trobem espècies com l'Amanita Phalloides o l'Amanita Muscària, d'aspecte més que temptador, tremendament prometedor. Els veus, en un clar de bosc, i sembla que t'estiguin convidant al més important festí micològic que et puguis imaginar. Les consequències són terribles. Malhauradament cada any es cobren trasplantaments de fetge i víctimes mortals.
En ambdos casos només el saber fer del boletaire, la paciència en la cerca i la tria, separen el plaer dels sentits del verí més punyent.
No sé què ho fa que m'acaben de venir al cap polítics i processos de pau i m'ha agafat un atac de fetge...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bones cosí!
Me parece muy bien que te hayas puesto a escribir un blog. Yo ya llevo unos meses haciendo lo mismo y la verdad es que estoy disfrutando bastante escribiendo lo que me apetece, cuando me apetece y dejándolo "libre" para que lo lea quien quiera.
Bueno te dejo aquí la dirección por si un día te quieres pasar.
Un beso
Borja
http://borjajared.blogspot.com/
P.D. A ver si nos vemos un día de estos que yo ya acabé de currar la semana pasada.
Quanta raó tens!! jo potser començo a tenir-ne de síntomes.... la mamà Rus
Publica un comentari a l'entrada