En una vida passada vaig ser de vacances a Palma. El que havien de ser tres dies d'esport subaquàtic intensiu es van convertir, arrel d'un atac de siàtica, en un munt d'hores entremaliades que si no són tractades amb cura, s'apoderen traidores de qui les posseeix.
D'entrada, quan se't presenten submises, desendressades... somrius davant un primer esborrany de classificació que resulta del tot enganyos. I és que, des del primer moment que les tens al teu servei, maquiavèliques, comencen una danca cruel que es tradueix en dues possibles accions.
Abans de que tu ni tan sols hagis obert boca, te les trobes una rera l'altra, en posició tan captivadora que contradir-les ni se't passa pel cap. Simplement amb diligència i, si s'ho han sabut fer be, fins i tot amb ansietat, les vas consumint una rera l'altra, sensa pausa, amb una constància pròpia d'un giny fabril. Si tot segueix així fins que totes les hores han estat devorades la sensació final de fatiga que comporta és indescriptible. Si, d'altra banda el giny s'atura consequència d'un empatx, aleshores et porta a la desgana, l'apatia i l'aborriment.
En qualsevol dels casos, les hores han vençut.
25 de gener 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No sé perquè m'ha portat aquest escrit a moltes, moltíssimes hores d'aquestes entremeliades que comentes desprès de una terrible experiència a la carretera.... "tanti anni fa" que tot i així ho tens present la resta dels teus dies. I no tan sols les hores si no que coneixes molt bé de quí estás emboltat. Aixó forma part d'aquelles vivències que t'enriqueixen i també, tot i negatives en aparença, s'ho val viure-les amb conciència. mamà Rus
Publica un comentari a l'entrada