Digressions

L'art, jutjat des del punt de vista d'un profà, amaga una de les paradoxes més increïbles que hagi vist mai. Una minoria de persones ultrasensibles es dediquen a expressar magistralment els seus sentiments a través de diverses manifestacions (pintura, escultura, arquitectura, joieria, ceràmica...) perquè una gran majoria que no les entèn ni té la intenció d'entendre-les faci veure que les entèn, sigui la que les jutgi, suporti cues inacabables per visitar-les o pagui sumes aberrants per obtenir-les.

Mapes mentals

Potser serà per un passat lligat d'una o altra manera a la Geografia que Kojonotsuki senti una fascinació especial per la noció de mapa mental. M'estic referint al fet que un mateix espai pugui ésser viscut i entès de manera completament diferent per diverses persones d'una mateixa generació. No deixa d'encuriosir-lo, per exemple, la possibilitat que gent de contextes totalment diferents puguin compartir algun concepte de ciutat. O el que és el mateix però dit d'una altra manera, el fet que individuus d'edats semblants entenguin de maneres totalment contraposades el mateix espai físic. Algú a qui estimeu o hàgiu estimat, per exemple. Es pot pensar que a la vostra adolescència, malgrat viure ciutats diferents dins la mateixa ciutat haguèssiu coincidit, sense saber-ho, més d'una o dues vegades. Potser un pertanyia a un grup social i l'altre a un altre, potser un sortia al barri A i l'altre al barri B però potser, i aquí està la gràcia, tots dos havieu de fer cua amb els pares tots els diumenges davant la mateixa xarcuteria per anar a buscar el pollastre a l'ast. Diferents mapes mentals amb petites interseccions.



La idea no és de Kojo, és d'Ian McEwan o algú altre. En qualsevol cas no deixa d'atreure'l la possibilitat de posar-la en pràctica.