Llegendes

Conten les llegendes que hi havia una vegada una gran i esplèndida ciutat separada per un riu. Arreu de la ciutat es trobaven maravellosos edificis i palaus fets per grans arquitectes al llarg dels temps. Aquesta ciutat era la capital d'un gran país, on els ciutadans eren, des de feia poc, els que gobernaven. Estaven il·lusionats doncs, fins feia no pas gaire, havien patit continues invasions i dominacions dels pobles veins. Procurant que la història no es tornés a repetir i, d'altra banda, amb molt de seny, el cap d'aquest país va signar un pacte de no agressió amb el cap del poble on es pon el sol, antic enemic. Ves per on, el que no s'esperava el bon home, és que una vegada més seria traït, i d'amagatotis els veins de ponent i de llevant acordaven envair-los i repartir-se el pastís a parts iguals.

La invasió va arribar, les matances es van succeir, i el poble va haver de claudicar a aquells dos gegants poderosos. Ah, però què se'n pot esperar d'un pacte fet entre traidors? Al poc temps el salvatge veí occidental es va fer amb el control de tot, extenent el terror arreu. Passà el temps, i poc a poc però, es va anar debilitant, degut a que era un país inmers en molts conflictes. Els que venien de l'est varen anar recuperant posicions fins arribar a la riba del riu que separava la capital. Era questió de quatre dies que reconquerissin la totalitat del territori.

Els pocs habitants que quedaven a la ciutat, adonant-se que els seus opresors mostraven signes de feblesa i que tenien les tropes dels altres veins a tocar varen decidir una acció pràcticament suicida. Mitjancant una guerra de guerrilles centrada bàsicament en el coneixement de les clavegueres mirarien de reconquerir la ciutat i proclamar de nou l'Estat lliure del que gaudien feia uns anys. Si aconseguien aguantar fins que entres el veí de llevant, estarien salvats ja que la comunitat internacional ho veuria com una alliberació i no com una reconquesta. Només havien d'aguantar una setmana, temps més que suficient perque es produís l'alliberament. Així ho van fer. Amb pocs medis però amb molt d'enginy aquella gent es va afrontar al poderós invasor i varen reconquerir la capital, parapetant-se i aguantant les escomeses del poderos exercit de l'oest. Però ves per on els dies passaven i del regne del sol no arribava cap ajuda. I és que el seu inhumà cap, assabentat de la revolta va ordenar a les tropes que no travessessin el riu fins que la resistència fos vençuda. Els herois, preparats només per una setmana, van arribar a aguantar 63 dies. Després foren esclafats. El rei de les tenebres, ple d'ira per la revolta va ordenar "literalment" aniquilar tota la població i destruir qualsevol vestigi de la ciutat. No en va quedar res, només runes. Pocs dies després les tropes orientals travessaven el riu, feien fora les occidentals i reconquerien el país (per ells, es clar).

El rei de les tenebres es deia Hitler, el rei del sol Stalin, aixo fou L'aixecament de Varsòvia, i el poble polac va haver de patir 45 anys més de dominació russa.