És un fet indiscutible i ampliament acceptat que els extrems s'atrauen. Ja des d'antic els xinesos van descriure el cosmos com equilibri indisoluble entre el yin (la feminitat, la foscor) i el yang (la masculinitat, la llum). S'auto-generaven i no es podia entendre l'un sense l'altre. També la cultura occidental va tractar el tema a través de les religions, i el cristianisme ho va traduir en Deu i dimoni. La batalla fa segles que dura i mai un pot vèncer l'altre. De fet, existiria el bé si no existís el mal? D'altra banda no cal pas anar gaire lluny per trobar exemples al respecte. És extrany que trobem algú que no conegui alguna parella totalment antagònica i que d'altra banda porta anys junta. I funciona, no saps com, d'alló més bé... o no. El cas és que un principi tant curiós com aquest domina la societat, tot i que de vegades no hi parem atenció.
El darrer exemple del poder dels contraris l'he trobat en la persona més insospitada. M'estic referint a la meva nova veina. No fa pas gaire he canviat de residència i porta per porta, al mateix replà, he descobert un personatge d'alló més curiós. M'estic referint a M. A, una dona gran, d'uns 80 anys, o potser 70 molt mal portats. És vídua, desdentada i està afectada per una incipient sordesa. Viu en un estat de semi indigència i no hi toca gaire. I vosaltres us preguntareu com puc haver trobat, no ja rastres del principi que defenso, sino res interessant en un ser d'aquestes característiques. Bé, no us precipiteu, ara us ho explico.
M.A. té dues gosses. Dues gosses petaneres, de raça indeterminada, petites i... L'una és blanca i l'altra negra! L'una és diu Blanca i l'altra Negrita (lògica pura)! L'una no diu mai res i l'altra no para de bordar! La Blanca és rabassuda, camacurta i pausada. La Negrita és estilitzada i ràpida com el llamp. La Blanca és un tros de pa, sempre al costat de la mestressa, la Negrita és dolenta, molt dolenta. La pobra dona obre la porta per anar a comprar el pa i, invariablement, cada matí:
- Negritaaaaaaaaaaaaa! Que te voy a pegá el culo! El culo te voy a pegá!
Ho veieu? Ja s'ha tornat a escapar. Ja torna a ser escales avall, la Negrita. Aleshores comença el reguitzell de crits. Perquè la meva veina crida. Crida a qualsevol hora. És perquè no hi sent. I l'escala s'omple de “Negritaaaaaaaaaaaaaaas”, tots ells expulsats amb una veu ronca digna de cantautor fumador al final de la seva carrera. La Negrita, exaltada pels crits comença a bordar i aleshores passem al... - A callaaaaaaaá!!! El guirigall d'aquell moment pot competir d'igual a igual amb el que es genera a l'hora del ranxo a qualsevol granja de trujes.
Una vegada la Negrita s'ha esbargit (pot trigar els seus cinc minuts ben bons), entre crits i amenaces, puja dil·ligentment i torna a ficar-se a casa. La Blanca entretant, contempla l'escena displicentment, des del marc de la porta. Aquesta es tanca i aleshores comença el concert d'amos.
Amo a comprá el pan!
Amo a sacá la busura!
Amo a cagar!
Amo a la calle!
Amo a comé! Amo hacé la moncheta!
I així passa tot el matí fent gala d'una energia envejable. De tant en tant les gossetes la deuen fer sortir de caselles i els hi llença uns:
- Que os voy a dá! Sus voy a matá!
Tot i que, si haig de ser franc, poques vegades generalitza, fent recaure en la Negrita la responsabilitat de qualsevol malifeta. - Ere una mala! Cochinita! Que ere una marranita!
I aleshores es gira cap a la Blanca i... - Aaaaaaiiiiiiii, la reina de la casa.
Però... acàs podia ser d'una altra manera? Impossible. Havia de ser així. La Negrita és l'activitat, és el que la fa moure cada dia. La blanca d'altra banda és l'amor, l'afecte, les magarrufes. Sense la Blanca la dona pararia boja, i sense la Negrita moriria en quatre dies víctima de la tedior del sofà. Probablement sense saber-ho ni voler-ho aquest personatge tant especial ha aplicat un dels principis més elementals de la filosofia universal en el període més difícil de la seva vida... i sembla que li funciona.
Havent dinat la M. A. es va apagant cada vegada més fins els volts de les set de la tarda, moment en què fent un darrer esforç expulsa un parell de:
- Amo a la cama! Amo! A dormir!
Aleshores es fiquen totes tres al llit i fins l'endemà silenci absolut.
