Les sabates

Fa no gaire, aprofitant que feia un temps rúfol, plujós, fred, vaig decidir vestir-me uns pantalons clars de vellut (propicis per escalfar les cames) combinats amb alguna de les diverses samarretes fosques que corren pel meu armari.

A l'hora de triar sabates vaig dubtar, doncs no m'agrada repetir i feia dies que duia les mateixes. Tenia a la vista els tres o quatre parells de què disposo i quan l'ansietat que segueix al dubte es començava a apoderar de mi les vaig veure en un racó. Feia més d'una temporada que no me les posava però els colors encaixaven de totes totes amb la roba que portava. Em vaig calçar, me les vaig mirar i vaig adonar-me que no feien gaire bona cara. - Bé, - vaig pensar - aixó és que després de tant de temps encara no m'hi sé veure.- I vaig sortir de casa.

Al migdia, després de dinar, sec al sofà per escoltar les notícies i en arrepenjar els peus sobre la tauleta me n'adono. Les sabates tenien la mirada clavada amb mi i estaven enfadadíssimes.

En certa manera tenien tota la raó del món. No me n'havia recordat d'elles en mesos i el dia que ho faig és perquè trepitjin aigua. Però qui coi m'havia pensat que era? Un mínim de respecte si us plau.

Empenedit pel meu error vaig procurar, la resta de la tarda, ser molt cuidadós. Evitava trepitjar bassals, xiclets i lloros muts. En alguns moments la gent em prenia per boig i jo em veia emulant granotes que salten de nenúfar en nenúfar. Res. No hi va haver manera. Seguien igual. És més, fent gal·la d'un esperit de revenja impropi en unes sabates de la seva categoria, a mesura que passaven les hores s'anaven afluixant una miqueta més. Fins i tot la meva integritat va perillar quan van provocar (n'estic segur) una temptativa de relliscada.

En acabar el dia vaig arribar a casa baldat. Vaig seure al llit, les vaig descordar i tot just abans de treure-me-les... apreto els cordons fins que no puc més! Imagino que les vaig agafar per sorpresa perquè no van oposar resistència. Vaig aguantar així cosa d'un minut, mirant-me-les amb menyspreu. Llavors, abans de què s'ofeguessin, les torno a afluixar i me les trec.

Les vaig deixar al seu lloc mentre els hi feia l'últim cop d'ull. Respiraven calma, ara. Qualsevol signe de rancúnia havia deseparegut del seu rostre. Des d'aleshores no me les he tornat a posar.