Flors, somriures i conills.

Imagineu-vos que seieu sols en un restaurant qualsevol. Imagineu-vos que aquest restaurant és (oh, sacrilegi!) una més dels milers de franquícies arreu del món d'una famosa cadena de menjar ràpid. Imagineu-vos que tot plegat passa en un aeroport on esteu fent temps, molt de temps, allargant un infecte suc de taronja per esperar un vol que trigarà hores a sortir. Imagineu-vos que a la taula del davant seu una mare grossa, d'origen àrab, amb un cotxet al costat ocupat per una criatura que no arriba a l'any. El nen vesteix un pijama color cendra, d'una sola peça, amb un brodat divertidíssim d'un conill esquiant. Imagineu-vos-ho.

De cop i volta els seus ulls, negres i inmensos queden fixes en vosaltres. No sabeu perquè però les vostres faccions l'atrauen com la vela atrau el vent. El magnetisme és mutuu i mentre el mireu, amb la seva complicitat i aprofitant que la mare està d'esquena, li feu pam-i-pipa. Per un instant el rostre del minyó és pura sorpresa, obrint els ulls encara més si cap. Immediatament després les seves galtotes rosades es relaxen i comença a esbotzar un gran somriure. A partir d'aquí la comunió és absoluta. Ni ell ni vosaltres abaixeu la vista, com en joc pactat que porta a la derrota al primer en trair les normes.

Finalment la mare se n'adona, alça el nen del cotxet i l'amanyaga fins que l'adorm. Ell es queda sense ganyotes i vosaltres sense somriures ni conills. Tot ha quedat en taules per decissió externa, però us fa l'efecte que els perdedors heu estat vosaltres.

I les flors? Les flors són per algú que fa no pas gaire em va dir que els títols dels meus escrits eren massa fonestos.