11 de febrer 2007
Entrevistes
Ahir vaig sortir a la tele. Em van fer una altra d'aquelles profundes i professionals entrevistes a les que darrerament em tenen acostumat. L'excusa aquesta vegada ha estat el recent nº1 en vendes a Saturn del meu darrer llibre, "La ressaca... mata.". La veritat és que del llibre n'hem parlat poc. Bé, de fet gens, simplement ha rebut un primer pla mentre em presentaven. La periodista, jove, maca, vestida d'aquella manera que fa que la gent sembli interessantíssima, intel·ligentíssima (fashion en penso que en diuen, quants desenganys...), amb un serrell impecable, ulleres de pasta negres. A cada pregunta adoptava una nova posició, jugant amb el cabell, mirant sempre la càmara, com si l'estés incitant a fer una dolenteria, fent-li quasi bé als espectadors l'entrevista. Ara era asseguda, ara estesa a terra, ara arrepenjada en una paret tota plena de gargots. No els acabo d'entendre del tot aquests nous sistemes de comunicació. En qualsevol cas jo n'he sortit molt content de tot plegat. Gràcies a ella tothom sap que esmorzo una llesca de pà amb tomàquet amb pernil, que el personatge de la telenovel·la del migdia que més m'agrada és en "Roger el quiosquer" , que escric sempre entre les 16:17h i les 23:44h, que quan dormo només ronco si em tombo del costat esquerre i, per soposat, que segueixo solter.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No hi millor novela que aquella contada abans d'anar a dormir, amb la panxa plena, sense necessitat de llegir, amb la veu suau de la periodista, que pregunta rera pregunta va descrivint la vida d'un escriptor imaginari, d'una novela imaginaria amb un premi imaginari en un planeta real.
Aixi sense cap esforç, les neurones es van adormint fins desapareixer i... ovelles al corral.
Si, el silènci a vegades es confón. S'enmascara rera indumentàries esnobs i comentaris sense sentit. M'has fet pensar en aquest programet tan atractiu del 33. A la teva entrevista imaginària no et varen preguntar quina era la teva imatge de silènci? Són "estupendus" aquests fast foods televisius. Si no vas a l'aguait t'enrreden amb imatges estereotipades sobre la cultura urbana emergent, la música underground, les expos "supermodernes", i les pelis imprescindibles. Si a més hi afegeixes un parell de còmics d'autors marginals americans i un videoclip creat per un dissenyador gràfic que últimament li ha donat per fer curts i que a sobre els penja a internet de gratis, ja tens la fòrmula perfecte per atraure als depredadors més ferotges de tot el què tingui a veure amb l'imaginari dels culturetas epidèrmics.
Apali, bona nit!
z e b r a
Publica un comentari a l'entrada