30 d’abril 2007

Prèstecs

La Karakia i en Kara-Kum són parella des de fa una dotzena d'anys. De fet, deixant de banda alguna aventureta d'adolescència han viscut sempre l'un per l'altre.

Tot va començar quan la Karakia va celebrar la seva majoria d'edat. A la festa hi va anar pràcticament tota la classe. En Kara-Kum també. Ella no el trobava realment interessant però era el cap de la classe, el que ho controlava tot, el més marxós. Aquella nit es van fer el primer petó i des d'aleshores fins ara han anat passant per tots els estadis de la vida en parella. Als 20 anys van tenir una petita crisi, d'altra banda pròpia de l'edat, i ho van deixar estar durant un parell de mesos. Res que no es pogués arreglar amb una bona xerradeta. Tot va millorar arrel de l'interés que ella va posar en aprendre les aficions d'ell, l'esquí a l'hivern i el submarinisme a l'estiu. Ara fins i tot compartien el temps lliure. A més, en Kara-Kum havia fet una colla d'amics molt divertits a la facultat d'empresarials i quasi cada setmana es trobaven per fer quelcom.

La Karakia va acabar els estudis de psicologia tres anys més tard del que li tocava, però és el més normal si has de treballar a les tardes per pagar el casament. Des d'un principi li hagués fet més il·lusió estudiar antropologia, però en Kara-kum li va fer entendre que amb alló no aniria mai enlloc. Quan va acabar la carrera el seu sogre la va endollar de secretaria de direcció a l'empresa d'un amic. Un sou correcte i fora preocupacions. Als 27 anys es van prometre, amb anells i sopar inclosos, i als 28 es van casar.

Dos anys després avui és un dia especial. Es troben tots dos a l'oficina central del banc on treballa en Kara-Kum. El director, protector del noi, en qui veu un gran futur dins l'empresa, els hi està oferint una hipoteca en condicions immillorables, fetes a mida per la parella. Per fi poden comprar el desitjat pis. I a més a pocs carrers viuen els sogres, amb els qui ella té una fantàstica relació.

- Doncs bé, Kara-Kum, KaraKia, aquí teniu les condicions. Amb aquest tipus d'interés que us he aconseguit en poc més de vint anys haureu retornat la totalitat del prèstec. Si hi esteu d'acord ja podeu signar.

En Kara-Kum, somrient, orgullós, cofoi, es treu de la butxaca la Montblanc que la Karakia li va regalar en casar-se, estampa la signatura i apreta amb fermesa la mà del director per, a continuació, passar-li el contracte a ella.

En aquests breus segons la Karakia ha empalidit. El cor li batega amb força. Es fixa en el director que, expectant, abaixa la mirada cap el contracte. Observa llavors el seu marit que la mira amb complaença. S'aixeca, i amb les mans a la cara fuig a l'exterior. Allí esclata a plorar. La paraula pronunciada, en veu del director, amartella sense pietat el seu cap.

Prèstec, prèstec, prèstec, prèstec...

I quin contracte retorna el temps prestat a algú que no estimes?