De vacances

Kojonotsuki no és precisament amant de les vacances d'estiu però hi ha un aspecte que l'atrau especialment. Es tracta del plaer d'adormir-se cap a migdia mentre escolta intrascendents converses alienes. Les millors són lògicament, les dels nens, sempre infinitament més imprevisibles que les dels adults. Per Kojonotsuki el lloc ideal és el sofà de la sala d'estar de qualsevol casa d'estiueig. Convé també que a la vora hi hagi una piscina, el mar o qualsevol lloc on es concentrin les criatures.

El procés no representa massa dificultats. D'entrada Kojo ha de disposar d'una sala ben ventilada, tant per evitar la calor com perquè arribin els xiscles exteriors. Si no té problemes per assolir aquest requeriment només ha d'estirar-se còmodament i tancar els ulls. Aleshores l'alquimista empresonat al seu cervell comença a treballar creant, a partir dels inputs exteriors, imatges del que està succeint a fora. Kojonotsuki intenta recrear la realitat inmediata. Imagina si els nens són alts, si corren darrera una pilota, si es llencen a l'aigua de cap o de bomba, si en submergir-se els hi ha entrat aigua pel nas... I així, ràpidament, el món del subconscient s'apodera de la situació i en Kojo és presa d'un dels sons més plaents que recorda.

Tot plegat no sobrepassa mai la mitja hora però la sensació de vacances que li provoca és intensíssima. Afavoreix el resultat positiu el fet d'haver-se llevat d'hora i portar una mica de cansament acumulat. M'estic referint al cansament sa, aquell que és resultat d'uns dies viscuts amb intensitat.

Kojonotsuki explica que, si no podem gaudir d'un espai d'aquestes característiques, el mètode també funciona, tot i que amb més riscos, a qualsevol platja o piscina municipal.