Al cafè, Joan B. Coromina diu haver sentit un jove de dinou anys preguntar, en un moment arravatat, a la seva promesa de disset:
- T'imagines, Carmeta, quan serem vellets, vellets...?
El quadern Gris
Josep Pla
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
t'imagino, vellet, vellet...
si, Pepet, serem tant vellets com aquest señor que mira tant.....diuen que es tal Joan Bosc Coromina...i es passa el dia posant orella...
uxi
Veig que la lectura de Pla t'està portant bones estones, me'n alegro molt!
Nos vemos pronto cosí que yo vuelvo a estar en el mundo del no trabajo.
Un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada