Ahir al vespre va ploure. Va ploure molt. Em vaig ficar al llit i seguia plovent.
No deixa de ser un consol que, en un dels dies més tristos de la vida, quan un es veu completament impotent, quan un, malgrat desitjar-ho més que res, és incapaç de vessar una sola llàgrima... la nit ho faci per tu.
06 de juny 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada